PROJECTE DE RECERCA
THE HISTORICITY OF AESTHETIC EXPERIENCE:
TOWARDS A PARADIGM SHIFT
LA HISTORICITAT DE L’EXPERIENCIA ESTÈTICA:
VERS UN CANVI DE PARADIGMA
LA HISTORICIDAD DE LA EXPERIENCIA ESTÈTICA:
HACIA UN CAMBIO DE PARADIGMA
HUM2005-05757/FISO
Going along with the rehabilitation of the aesthetic experience, which has been promoted by the last trends in arts and aesthetic culture, we propose a review of the strong thesis of the historicity of aesthetic experience, an idea which has been commonly accepted by contemporary theories. Against this relativistic thesis (defended, e. g., by W. Benjamin or H. Foster) we propose to move back to universal theories, in a return which is also aimed by cognitive sciences, evolutionary epistemology and the contemporary analytic philosophy. This return to universalism can be understood as a reformed kantism.
Starting from the analysis of two complementary fields, firstly the current developments in the pragmatic of artistic communication, particularly the relational art and the transfigurative art, and secondly, the new studies on the aesthetics of nature, we are going to cast doubt systematically on all the theories that defend some strong version (relativistic) of the “eye’s historicity”. With this work we aim to contribute to a paradigm shift in the comprehension of aesthetic experience, according with the “kantian pragmatism” (Putnam, Habermas, Brandom).
En la línia de la rehabilitació de l’experiència estètica afavorida per les noves direccions de l'evolució de l'art i la cultura estètica contemporània, es proposa una revisió de la tesi forta comunament acceptada en les teories actuals sobre la historicitat de l'experiència estètica. A aquesta tesi relativista (de W. Benjamin a Y. Michaud o H. Foster) cabria oposar-li un retorn a teories universalistes a on apunten les ciències cognitives, l'epistemologia evolutiva i, en general, la filosofia analítica contemporània, retorn que, en cert sentit s'hauria d'entendre com la tornada a un kantisme revisat. A partir de l'exploració de dos camps complementaris, d'un costat, els darrers avanços en la pragmàtica de la comunicació artística, especialment analitzant l’art relacional i l’art transfigurador, i, de l’altre, els nous desenvolupaments de l’estètica de la natura, es buscarà el qüestionament sistemàtic de tots els plantejaments que defensen al menys una versió forta (relativista) de la tesi de la “historicitat de l’ull”, així com la contribució a un canvi de paradigma en la comprensió de l’experiència estètica en la línia del que s’ha denominat “pragmatisme kantià” (Putnam, Habermas, Brandom).
En la línea de la rehabilitación de la experiencia estética favorecida por las nuevas direcciones de la evolución del arte y la cultura estética contemporáneos, se propone una revisión de la tesis fuerte comúnmente aceptada en las teorías actuales acerca de la historicidad de la experiencia estética. A esta tesis relativista (de W. Benjamin a Y. Michaud o H. Foster) cabría oponerle un retorno a teorías universalistas a las que apuntan las ciencias cognitivas, la epistemología evolutiva y, en general, la filosofía analítica contemporáneas, retorno que, en cierto sentido cabría entender como la vuelta a un kantismo revisado. A partir de la exploración de dos campos complementarios, de un lado, los últimos avances en la pragmática de la comunicación artística, especialmente analizando el arte relacional y el arte transfigurador, y, de otro, los nuevos desarrollos de la estética de la naturaleza, se buscará el cuestionamiento sistemático de todos los planteamientos que defienden al menos alguna versión fuerte (relativista) de la tesis de la “historicidad del ojo”, así como la contribución a un cambio de paradigma en la comprensión de la experiencia estética en la línea de lo que se ha denominado “pragmatismo kantiano” (Putnam, Habermas, Brandom).
OLD PROJECTS
PROJECTES ANTERIORS
PPROYECTOS ANTERIORES